La fiscalia arxiva la investigació del pesquer enfonsat a Canàries

La Fiscalia de Girona ha arxivat la investigació oberta després de l'enfonsament a l'abril del pesquer rus Oleg Naydenov, que es va anar en orris a 15 milles al sud de Gran Canària després de patir un incendi i ser remolcat a mar obert. Aquest vaixell va abocar diverses tones de fuel al mar. La investigació en aquests mesos s'ha centrat en l'actuació del capità marítim del port de La Llum de Las Palmas, Pedro Mederos Martín, que va ser denunciat per diversos partits, associacions i particulars.

El fiscal sosté que després de les indagacions realitzades "no s'aprecien indicis de la presumpta comissió d'un delicte contra el medi ambient". El vaixell està ara en el mar, a uns 2.400 metres de profunditat, i portava en els seus cellers 1.400 tones de fuel.

El vaixell es va incendiar al port de Las Palmas i, en ser impossible controlar les flames, es va decidir portar-lo a alta mar, on es va enfonsar. El derelicte va estar diverses setmanes abocant fuel al mar. Part de les restes van arribar a la costa.

La fiscalia li va prendre declaració al capità del vaixell, Igor Dorofieyev. I, segons va dir aquest, va ser "un greu error" que s'hagués remolcat el vaixell a alta mar després de patir l'incendi quan era al port. Però, després d'analitzar les seves decisions, la fiscalia sosté que el capità marítim no va actuar malament, de manera que arxiva aquest cas i rebutja denunciar per un delicte contra el medi ambient.

El grup ecologista Greenpeace creu que amb l'arxiu de la causa la fiscalia "no ha tingut en compte l'impacte mediambiental" causat en un "espai inclòs a la Xarxa Natura 2000, que distingeix les zones de major valor ambiental de la UE". Aquesta organització entén que "si hi havia risc d'explosió, les autoritats del port de Las Palmas haurien d'haver tingut plans de contingència per minimitzar els danys ambientals i no traslladar el vaixell de forma erràtica com van fer". En el seu escrit d'arxiu, el ministeri públic reconeix que no hi ha "un pla interior d'emergències" a l'interior del recinte. 

Estic d'acord amb el grup ecologista Greenpeace, crec que aquest pesquer hauria d'haver tingut un pla d'emergències o les autoritats del port de Las Palmas haurien d'haver tingut algun pla per minimitzar els danys. Però també crec que no s'hauria de denunciar al capità del pesquer, ja que crec que no va ser un acte intencionat. 

http://elpais.com/   19/10/15

Tancada el marisqueig de la ria de La Corunya pel nivell d'hidrocarburs

Queda prohibit almenys durant una setmana el marisqueig a la Corunya. La seva ria, des de la Torre d'Hèrcules fins a la localitat de Mera, incloent O Burgo, va quedar aquest dilluns tancada per segona vegada en un mes al registrar nivells d'hidrocarburs per sobre del límit fixat per la UE. No es coneix l'origen d'aquesta contaminació. Queda descartat en principi que sigui per culpa d'un sentinazo, això és un vaixell que hagi netejat els seus tancs abocant il·legalment al mar.

 Però la investigació per descobrir com es produeix se centra en la periodicitat d'aquesta contaminació bé específica, que es repeteix "en determinades èpoques de l'any", va confirmar la conselleira do Mar, Rosa Quintana. I són "determinats hidrocarburs" els que es disparen per sobre dels límits legals. Les indagacions per trobar el focus s'estenen fins a la ria de Llauris. Són diversos els punts, en els quals s'excedeixen els valors màxims. Rosa Quintana va assegurar que hi ha un grup de treball per indagar l'origen de l'abocament que torna a enviar a l'atur tècnic als mariscadors almenys durant una setmana. És el que es triga, més o menys, va reconèixer Quintana, en obtenir els resultats de les mostres d'aigua de la ria.La conselleira va assegurar que, igual que en tota zona pesquera tancada per contaminació, es va reforçar la vigilància contra el furtivisme. Però no és una notícia que tranquil·litzi, sinó tot el contrari, als mariscadors, la ria és especialment colpejada per l'extracció il·legal. El nombre de furtius ha tornat a augmentar a la ria d'O Burgo.La presència d'hidrocarburs a les aigües "poden ser un perill per a la salut", va alertar el portaveu dels mariscadors a peu, Manuel Baldomir. Ha posat èmfasi a més en les grans pèrdues que suposa per al sector aquest segon tancament en un mes.
"Pot ser qualsevol cosa", ha manifestat, per la seva banda, el president de l'Autoritat Portuària de La Corunya, Enrique Losada. Va demanar temps per investigar "sense fer especulacions" l'origen de l'abocament. I va recordar que en alguna ocasió anterior, va ser "el vandalisme" el que va fer disparar els nivells d'hidrocarburs a les aigües de la Corunya.

Crec que s'haurien de prendre mesures per saber d'on prové aquesta quantitat d'hidrocarburs, a continuació fer un seguiment i augmentar la vigilància de les autoritats. Em sembla totalment correcte aquesta prohibició. 

Pakistan no pot beure aigua

Pakistan es mor de set. En primer lloc, per l'enorme crisi provocada per l'escassetat d'aigua. Però també perquè l'aigua que arriba a les aixetes ho fa en un estat lamentable. Les conseqüències d'aquest drama es tradueixen en una xifra desoladora: 40.000 nens moren cada any en aquest país asiàtic per diarrea, causada principalment per la pèssima qualitat de l'aigua i per una manca de serveis sanitaris mínims.

Un estudi recent elaborat pel Consell Pakistanès d'Investigacions sobre Recursos Hídrics (PCRWR) assenyala que el 75% de les fonts d'aigua potable emana aigua, sí, però no potable. És a dir, només una de cada quatre compleix la seva funció correctament. Els investigadors van analitzar 360 fonts de subministrament a les 24 ciutats més importants del Pakistan. Només 90 (el 25%) van presentar una aigua acceptable. En la resta (270), estava contaminada i no era apta per al consum.

"Els nostres anàlisis han trobat diferents tipus de contaminació en l'aigua potable i, sense tractament, el seu ús no és segur per a la salut", va dir a la premsa el doctor Lubna Naheed Bokhari, portaveu del PCRWR, en presentar l'estudi.

Les anàlisis de laboratori van mostrar que l'aigua contenia nivells excessius de contaminació bacteriològica, amb un augment d'arsènic, ferro, fluorurs, plom i sòlids dissolts. Les canonades amb fuites són comuns al Pakistan, el que provoca la filtració de contaminants a un líquid bàsic en activitats diàries com el rentat de roba, la higiene personal o la preparació i el consum d'aliments.

El govern del Pakistan, en col·laboració amb alguns països, el Banc Asiàtic de Desenvolupament i el Banc Mundial, porta anys aplicant mesures per a millorar el subministrament d'aigua potable . El 2009 , va implantar la Política Nacional d'Aigua Potable per ampliar aquesta cobertura bàsica que, a dia d' avui, segueix estant en la llista d'objectius pendents.

D'aquesta política han derivat diversos programes i iniciatives , i ara l'abastament d'aigua arriba al 92 % de la població , segons dades de 2010 de l'Organització Mundial de la Salut i UNICEF . El problema és ara la qualitat d'aquesta aigua , una meta sense complir , ja que al 2012 , el 88 % de les fonts d'aigua estaven contaminades .

 Al Pakistan, la població s'abasteix d'aigua a través d'aixetes, bombes manuals i en menor mesura, pous. La pressió en tots els casos sol ser baixa. Les plantes de tractament d'aigua domèstica residual són limitades i presenten problemes de funcionament. Això en les grans ciutats. A les zones rurals, el tractament ni es concep.

 En tot cas, els experts adverteixen que aquesta crisi té dues principals raons: la disminució de les fonts d'aigua (sequeres) i la mala gestió de les reserves. I és que la construcció de preses ha generat ardus debats al Pakistan. Atès que el principal riu del país travessa diverses províncies, algunes rebutgen que les seves veïnes retinguin l'aigua, el que reduiria el cabal en el seu sòl.

Crec que és tota una vergonya que aquestes persones no puguin proveir-se d'aigua potable perque el seu govern duu a terme plans que mai arriben. Tot i que s'han dut a terme alguns plans per abastir a tota la població d'aigua, la majoria d'aquest aigua no és potable, pel que fa que les accions que han dut a terme els governs siguin totalment insuficients. I no és només la manca d'aigua potable el que provoca aquestes morts, sinó la insuficiència d'aliments, la incorrecta higiene etc. En conclusió crec que l'actitud del govern de Pakistan no està sent la correcta i hauria de prendre mesures imminentment. 

http://www.elmundo.es/    22/03/15

L'alarma social prossegueix a Tianjin amb les imatges de peixos morts

Després de les explosions del 12 d'agost a Tianjin, es van trobar rastres de cianur de sodi en vuit punts de control d'aigues dintre del perímetre d'evacuació, amb nivells que multiplicaven per 365 els considerats normals. Les autoritats xineses, però, segueixen reduint l'amenaça de contaminació química al perímetre d'evacuació. Tot i que uns dies abans, les autoritats van reconèixer que els nivells d'aquesta substància en l'aigua eren normals. 
Així doncs, han començat a circular nombroses imatges de peixos morts per les xarxes socials. Fet que ha posat en alarma a la població xinesa. Aquest fet correspon a la desembocadura del riu Hai en la Nova Àrea de Binhai, tan sols a sis quilòmetres d'on es va produir l'accident industrial. 


Segons s'ha informat en la televisió xinesa, va confirmar que no hi havia rastres de cianur en les aigües on es van trobar els peixos morts, però no es va explicar més sobre aquest fenomen. 
Les autoritats xineses van restar importància a aquest fet. Afirmaven que "aquest fenomen passa tots els anys", no obstant, van enviar equips per recollir mostres i analitzar-les. Desde la premsa oficial s'han intentat callar rumors, però els residents de la zona mai havien vist tants peixos morts. 
Les respostes de les autoritats xineses també han rebut crítiques per part de la comunitat internacional. Baskut Tunak, relator especial de les Nacions Unides sobre Drets Humans i Substàncies i Residus Perillosos, ha demanat "transparència total" a Pequín en les seves investigacions sobre l'accident industrial.
En el seu comunicat, Tunak també adverteix que les autoritats xineses han d'avaluar si les seves lleis en matèria de residus perillosos són compatibles amb les normes internacionals de drets humans, inclòs el dret d'informació.

Al meu entendre, crec que les autoritats xineses no estan sent del tot transparents amb el fenomen produït després de les explosions industrials. Crec que s'hauria de fer un estudi i una anàlisi de la substància trobada en aquestes aigües, en lloc de tapar aquests fets i donar-li menor importància, per tal de garantir a la població xinesa la informació i prendre les mesures corresponents donats aquests fets.


http://www.elmundo.es/       20/08/15